Com fer front a l’angoixa? (resum)

Henrik Hdez.-Villaescusa Hirsch, Hospital Sant Joan de Déu,13 d’abril de 2013

El títol és “Com fer front a l’angoixa”, pensant en que és aquest un estat emocional amb gran protagonisme a l’entorn hospitalari, tant pel que fa als malalts, com pel que fa als seus acompanyants. Ara bé, des del començament s’ha intentat establir com a orientació general de la xerrada el fugir de la medicalització de l’angoixa. L’angoixa no és en sí un problema, només ho és quan se la vol defugir. Més aviat, l’angoixa és la condició pròpia de l’ésser humà, consubstancial a la seva racionalitat, una condició que si no sabem assumir és veritat que ens pot fer emmalaltir, però a la qual també podem posar en el nostre favor, que també podem fer servir com a motor de la vida i de la creació. De fet, els nens, a l’atenció dels quals dediquen els seus esforços els voluntaris a qui parlo en aquesta ocasió, són moltes vegades més positius davant l’angoixa que no pas els adults que els acompanyen; més capaços i més decidits a fer front als reptes que se’ls hi presenten.

L’angoixa, doncs, ens dóna l’energia per viure. Perquè a la nostra societat és comú amagar-la? D’una banda, hi ha la tendència a desresponsabilitzar-nos de la nostra salut i a posar-nos en mans de sistemes de salut col·lectius, necessaris, és clar, però insuficients sense la nostra col·laboració. I, d’una altra, els símptomes de l’angoixa resulten incòmodes.

Quins són aquests símptomes? Les formes més comunes, o visibles, són l’ansietat i la depressió. Ansietat i depressió (i fenòmens concomitants: hiperactivitat, fracàs escolar, irritabilitat, dificultats socials, etc.) es tracten amb freqüència com el problema a resoldre, quan el problema rau a l’angoixa. Però no a l’angoixa per si mateixa, sinó a la nostra capacitat o incapacitat de conviure amb ella i de fer-ne  el motor vital que necessitem per fer front, no només a les dificultats que ens trobem en el camí cap a alló que volem, sinó també a la tasca mateixa de voler alguna cosa que faci nostra la nostra vida.

Aquesta posició de principi ens ha permès ampliar i aprofundir el concepte “mediàtic” d’angoixa amb elements aportats per diverses disciplines, i conversar sobre les implicacions que, en les situacions exposades pels oients, aquesta perspectiva implica. L’alta participació ha permès que, sense perdre contingut teòric, el tractament del tema hagi pogut ser força pràctic i concret i es mantingués en tot moment lligat a la pràctica quotidiana dels voluntaris de l’Hospital.

 

Taller de Filosofía – Angustia y asombro: el diálogo socrático como violación hermenéutica

Quizá la angustia no sea otra cosa que la versión moderna de una vieja experiencia genuínamente filosófica: la del asombro, la de la perplejidad. Quizá tengan entonces algo que enseñarnos los griegos acerca del modo de hacerse cargo de la angustia. ¿Dónde tenía lugar en Platón la experiencia del asombro? En el diálogo. El diálogo socrático, tal como nos lo transmite Platón, no busca un consenso civilizado en torno a conflictos que fuera de la Filosofía se resuelven por los puños. Al contrario, es extremadamente violento, porque no daña nuestra piel o nuestros huesos, sino que, desnudándonos de nuestras convicciones previas, daña el concepto de nosotros mismos con el que nos protegemos de la exterioridad.

Taller de Filosofía – ¿La angustia se cura?¿O se tiene cura de la angustia?

Si decimos que curar una enfermedad es suprimirla, parece que enunciamos una obviedad. Pero suprimir la angustia es silenciar el fundamento de la libertad. Sin embargo, hay quien es movido a buscar terapia precisamente por su angustia. ¿Es la angustia una enfermedad?¿Hemos de revisar el concepto de enfermedad?¿O hemos de revisar el de cura? Quizá no se trate tanto de deshacerse de la angustia como de aprender a hacerse cargo de ella, poniéndola, no contra uno, sino del lado de uno para aprovechar su energía emancipadora.  «Hacerse cargo». ¿No era éste el concepto heideggeriano de cura?

Taller de Filosofía – La angustia emancipadora

La angustia nos puede paralizar, horrorizados ante las posibles consecuencias de nuestras acciones. Pero también nos puede empujar a decidir, a crear en esa nada sobre la que se funda la libertad. En definitiva, la angustia nos pone ante la decisión de qué hacer con ella. A contracorriente de las actuales tendencias médicas muestra así su energía emancipatoria, y las terapias que la silencian, resultan ser psíquica, ética y políticamente represivas.

Taller de Filosofía – La decisión, inaprensible abismo entre pasado y futuro

¿Cuándo tiene lugar la decisión? ¿Cuándo se es libre? Y, si la libertad es esencial a cada uno de nosotros, ¿cuándo, por tanto, se es? El instante de la decisión se sustrae a la consciencia. El futuro sólo se realiza como pasado, y el propio ser se pierde entre el deber ser y el haber sido.

Taller de Filosofía – La angustia ante la libertad… ¿de quién?

Si no hay objeto… ¿hay sujeto? Si no hay sujeto… ¿hay libertad? ¿Quién es libre en la libertad que crea su objeto de la nada? ¿No será la angustia, en el fondo, miedo sin… sujeto, miedo a la ausencia de sujeto? Probablemente el miedo a esta pérdida se halle en la base de nuestra incapacidad de ejercer la libertad (lo cual quiere decir de trabajar, de aprender, de amar).