Henrik Hdez.-Villaescusa Hirsch, Hospital Sant Joan de Déu,13 d’abril de 2013
El títol és “Com fer front a l’angoixa”, pensant en que és aquest un estat emocional amb gran protagonisme a l’entorn hospitalari, tant pel que fa als malalts, com pel que fa als seus acompanyants. Ara bé, des del començament s’ha intentat establir com a orientació general de la xerrada el fugir de la medicalització de l’angoixa. L’angoixa no és en sí un problema, només ho és quan se la vol defugir. Més aviat, l’angoixa és la condició pròpia de l’ésser humà, consubstancial a la seva racionalitat, una condició que si no sabem assumir és veritat que ens pot fer emmalaltir, però a la qual també podem posar en el nostre favor, que també podem fer servir com a motor de la vida i de la creació. De fet, els nens, a l’atenció dels quals dediquen els seus esforços els voluntaris a qui parlo en aquesta ocasió, són moltes vegades més positius davant l’angoixa que no pas els adults que els acompanyen; més capaços i més decidits a fer front als reptes que se’ls hi presenten.
L’angoixa, doncs, ens dóna l’energia per viure. Perquè a la nostra societat és comú amagar-la? D’una banda, hi ha la tendència a desresponsabilitzar-nos de la nostra salut i a posar-nos en mans de sistemes de salut col·lectius, necessaris, és clar, però insuficients sense la nostra col·laboració. I, d’una altra, els símptomes de l’angoixa resulten incòmodes.
Quins són aquests símptomes? Les formes més comunes, o visibles, són l’ansietat i la depressió. Ansietat i depressió (i fenòmens concomitants: hiperactivitat, fracàs escolar, irritabilitat, dificultats socials, etc.) es tracten amb freqüència com el problema a resoldre, quan el problema rau a l’angoixa. Però no a l’angoixa per si mateixa, sinó a la nostra capacitat o incapacitat de conviure amb ella i de fer-ne el motor vital que necessitem per fer front, no només a les dificultats que ens trobem en el camí cap a alló que volem, sinó també a la tasca mateixa de voler alguna cosa que faci nostra la nostra vida.
Aquesta posició de principi ens ha permès ampliar i aprofundir el concepte “mediàtic” d’angoixa amb elements aportats per diverses disciplines, i conversar sobre les implicacions que, en les situacions exposades pels oients, aquesta perspectiva implica. L’alta participació ha permès que, sense perdre contingut teòric, el tractament del tema hagi pogut ser força pràctic i concret i es mantingués en tot moment lligat a la pràctica quotidiana dels voluntaris de l’Hospital.
Filosofía Práctica 